I més tallers de nens….

Reviso mails, fotos….bé, com de tant en tant fem tots, netejo l’ordinador. Abans “fèiem els armaris”, ara endrecem ordinadors….i d’aquí uns anys vés a saber a què traurem la pols…de ben segur que no serà als llibres.  Ep! Alerta! que me’n vaig de mare! Això passa sempre quan s’endreça, que de cop i volta t’has quedat absort en un paper, un jersei o una fotografia i te n’oblides de tot. Ep! Alerta! que haig de tornar al tema.

Doncs bé, endreçava l’ordinador i he trobat aquestes fotos d’un taller que vaig fer a Alacant fa, pel cap baix, un parell d’anys. Va anar molt bé. El vam fer en un escenari, com uns autèntics màsterchefsjuniors, i l’organitzador era TESCOMA, la marca d’estris i gadgets de cuina. Els nens i jo érem a l’escenari, mentre els pares, ben asseguts a les butaques miraven com es defenien els nens a la cuina. Jo vaig aprofitar que tenia als pares ben aposentats a explicar-los algunes de les meves idees de com hem d’educar als fills en  alimentació, com quan explico que no s’ha de canviar mai els plats del menú triat, però no obligar a menjar al nen si no li agrada un plat, i alhora no donar-li doble ració del que li agrada “per compensar”. Els pares van escoltar atentament, o potser no… però van aplaudir molt al final de la sessió….

Ah! I la recepta va ser un èxit, va funcionar molt bé i els nens ho van passar bomba. Vaig triar un pastís de formatge, perquè té dues preparacions que requereixen molta manipulació: una pasta brisa, que s’ha de fer amb les mans, estirar amb el corró i omplir la base d’un motlle. El motlle s’ha d’engreixar i enfarinar prèviament, i això també és interessant d’aprendre. La pasta brisa és un bàsic que serveix per múltiples preparacions i val la pena saber com es fa. Inclou la tècnica de l’arenat, fregant la farina i la mantega fins integrar els dos productes. Aquesta és una tècnica base per a les masses i galetes.

Vaig farcir el pastisset amb mascarpone perquè em va semblar un formatge diferent, per descobrir-los als nens un nou producte. I ho vaig acabar amb raïm per dues raons, perquè diu la dita que “uvas y queso saben a beso” (sempre m’ha agradat aquesta frase tan bonica i, a més, és cert! la combinació del formatge i el raïm és brutal!) i, per altra banda, ho vaig triar perquè érem a Alacant, a la zona de Vinapoló, famosa per el seu raïm de taula. Vaig pensar que cal destacar els aliments autòctons.

El raïm és un aliment tou, el que ens permet fer servir els ganivets. Amb els nens començo a ensenyar-los a tallar amb ganivets de taula. Sempre hem de buscar aliments tous.

Bé, aquí teniu documentació gràfica i la recepta

Per a sis pastissets

250 gr. De farina

125 gr. De mantega

1 cullerada de sucre

1 ou

250 gr. De mascarpone

100 gr. De sucre

2 ous

100 ml de llet

100 gr. De raïm

Freguem la farina amb la mantega fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre i l’ou batut. Pastem fins que sigui una massa llisa. Engreixem i enfarinem un motlle. Estirem ala massa amb el corró i folrem el motlle. Punxem amb una forquilla i farcim amb cigrons crus. Coem al forn durant deu minuts, a 180ºC.

Mentre es cou, preparem la crema de mascarpone. Batem els rovells amb el sucre. Integrem el mascarpone i la llet. Farcim la base amb barreja de mascarpone.

Tallem els grans de raïm i el disposem per sobre del pastís. Coem a 180ºC